El part a casa

 

Dades internacionals

En països com Holanda, Regne Unit, Alemanya, Canadà i Austràlia, els parts hospitalaris són, en gran mesura, molt respectats i el protocol que s’aplica per defecte és el de part natural. El sistema nacional de salut d’aquests països també contempla que les dones tenen dret a parir a casa, i es fa càrrec de les despeses si aquesta és la seva opció. L’evidència científica recolza la decisió d’aquests governs ja que diu que els parts a casa són segurs, més econòmics i més satisfactoris per les famílies.

Mapa-parts-casa-Europa-2014A la Unió Europea, hi ha diferents opcions per triar el lloc on donar a llum a casa: part domiciliari privat (a Espanya ara és la única opció), part domiciliari finançat públicament i coordinat per l’equip de l’hospital de referència (a Holanda, a Regne Unit), part en cases de parts o petites unitats obstètriques dirigides per llevadores obstetres (a Holanda, a Alemanya, per exemple). En general, a la UE, menys d’un 1% dels naixements tenen lloc al domicili, a excepció de països amb polítiques afavoridores d’aquesta opció, com el Regne Unit (3,5% dels parts té lloc a casa), o Holanda (amb una taxa aproximada de parts a casa del 30%, segons diferents fonts consultades: 16,4% a El País, 30% a Wiquipedia, 35% aprox a Holístika).

Context econòmic i social a l’estat espanyol i a Catalunya

L’opció de parir a casa hauria de ser oferta a totes les dones amb un embaràs normal, amb un grup de llevadores capacitades, atentes, respectuoses i no intervencionistes.

A Catalunya (i Espanya), actualment, un part a casa només es pot aconseguir a través d’assistència privada, i sol costar més de 2000 €. És un preu molt elevat per la majoria de dones i/o famílies. Si desglossem en què es destina aquest import, veurem que està justificat, ja que inclou:

  •  visites durant l’embaràs, 24h de guàrdia per part de les llevadores des de la setmana 37 a la 42
  •  2 llevadores experimentades durant el treball de part i el part
  •  Tot l’equip necessari per assistir de forma natural però molt segura: reanimació de nadó, material mèdic per a emergències ( hemorràgies, ventiladors, sutures, etc.)
  • Piscina de parts, cadira de parts, etc.
  • Visites durant la quarantena i les revisions al nounat

Les llevadores treballen en equips o bé treballen de forma independent.

Parts-casa-Espanya-2013

A Espanya hi ha només al voltant de 50 professionals que atenen parts a casa. A Catalunya és on es concentren la majoria d’aquestes professionals (unes 40 llevadores, entre cooperatives, centres de salut familiar i llevadores independents), i on hi ha més demanda actualment de part a casa.

La demanda supera l’oferta, i cada mes moltes parelles es queden sense poder tenir la seva part somiat a casa per excés de quota de les llevadores. Es calcula que a Espanya cada any més de 600 dones donen a llum a casa de forma programada, de les quals, unes 350 a Catalunya (dades del 2013).

És més car parir a casa que parir a l’hospital?

El cost d’un part convencional amb ingrés oscil·la entre els 3.000 i els 6.000 euros, dels quals bona part són a càrrec de la Seguretat Social en el cas de la sanitat pública. En el part a casa la normativa del mercat és lliure a Espanya i el preu pot variar entre els 1.800 i els 3.000 euros.

Les llevadores asseguren que el finançament no incrementa la despesa sanitària ja que el seu cost econòmic no hauria de ser superior al part hospitalari, que si no hi ha complicacions sol tenir un cost d’uns 1.812 euros.

Si una dona decideix donar a llum a casa i pagar de forma privada la seva part domiciliari és una despesa que no està fent a la sanitat púbica, despesa a la qual, per cert, té dret.

Seria una gran notícia que algun dia la sanitat pública financés els parts domiciliaris permetent a la dona triar com, on i amb qui vol parir al seu nadó.

Avantatges de parir a casa

part-menjador

Parir a casa ofereix a les dones la possibilitat de viure tot el procés en un ambient familiar i íntim que afavoreix l’autoconfiança i les empodera per a donar a llum. La llibertat de moviment, llibertat per expressar-se, l’estar acompanyades de qui elles vulguin, llibertat per beure i menjar… fan que el part es visqui com un procés normal, únic i especial en la vida de cada dona i cada nadó.

  • Ets a casa teva. La llevadora és la teva convidada.
  • Tu decideixes qui és present.
  • Els teus altres fills hi poden ser.
  • Disminueixen les intervencions: menys possibilitat de cesària -> Disminueix del 25% (o més segons hospitals) al 3% a casa; i menys possibilitat d’episiotomia -> Disminueix del 30-70% (segons hospitals) al 0% a casa
  • La filosofia és de respecte absolut, fins i tot envers la bossa de les aigües. En les estadístiques abans esmentades un 7% dels nadons van néixer dins de la seva bossa.
  • No hi ha presses per a la sortida de la placenta. Si no hi ha sagnat s’espera que aquesta de signes de despreniment.
  • El cordó es pinça quan està completament col·lapsat, de manera que no s’exerceix cap acció sobre ell. Sovint es procedeix clampatge quan la placenta està ja fora. D’aquesta manera i d’acord amb l’evidència científica el nadó rep tota la sang i reserves de ferro que li són pròpies i es preveu l’anèmia en el primer any de vida.
  • El nadó està pell amb pell des del primer moment i no és separat, ni tan sols si calgués reanimar.
  • El nadó comença a mamar per si mateix quan està preparat. El 100% de les mares que donen a llum a casa inicien la lactància materna abans de dues hores de vida.
  • Moltes dones que han parit a casa opinen que el millor de tot és passar la primera nit junts al llit els tres: parella, mare i nadó.

És segur parir a casa?

Per parir a casa hi ha una sèrie de requisits, dos dels més importants són: tenir un hospital a prop i tenir un embaràs de baix risc (no s’accepten, en principi, bessons, ni nadons de natges, etc).

· Equip

Els parts a casa són segurs perquè les llevadores que els assisteixen han de portar un equip sanitari adequat que els permet actuar si sorgeixen determinades emergències durant el procés: reanimació de nadó, material mèdic (hemorràgies, ventiladors, sutures, etc).

· Pla de trasllat

Els parts a casa són segurs perquè es tenen hospitals prop per si sorgeix alguna complicació. La seguretat augmenta quan hi ha una bona comunicació i respecte entre la llevadora de part a casa i l’equip que atén a l’hospital, i quan es disposa d’un bon i eficaç pla de trasllat: sempre es té un cotxe a la porta, una persona designada per conduir-lo i un hospital de seguiment.

En un part hi ha molts signes que poden revelar que la cosa no va bé, molt abans que succeeixi res greu, i les llevadores estan preparades per a detectar aquests signes. Si això passa, prèviament, durant l’embaràs ja s’ha fet un pla de trasllat.

Els parts a casa són segurs perquè la mare té una llevadora o dues per a ella sola. El temps transcorregut entre que apareix una complicació, es diagnostica, i s’actua o deriva a l’hospital, pot ser menor que en medi hospitalari (sovint passa menys temps de casa a l’hospital, que no pas des la sala de parts al quiròfan, ja que a casa la dona té una o dues llevadores per a ella sola, mentre que a l’hospital hi ha una o dues llevadores per un munt de dones, i no se sol detectar tan ràpidament el problema. A l’hospital la llevadora està obligada a avisar el metge i és ell qui valora també s’ha d’avisar anestesista, etc… És tota una jerarquia, una piràmide de càrrecs que fan que la cosa es pugui alentir més, encara que no ho sembli.)

Les llevadores truquen a sala de parts de l’hospital per explicar què ha passat i avisar que van cap allà, i en cas d’emergència vital ells preparen tot per actuar immediatament a l’arribada. El trasllat es fa tranquil·lament. Així que, des que es detecta que el part es pot complicar, fins que la dona és atesa a l’hospital, passa un temps relativament curt.

· Risc d’infecció

El risc d’infecció és igual o inferior al d’un hospital. Elpart a casa afavoreix la seguretat pel que fa al risc d’infeccions: la dona no és sotmesa a exploracions innecessàries ni procediments invasius. Els tactes vaginals es fan en casos comptats i sobretot si la mare els demana, ja que les llevadores experimentades poden saber l’estat del part observant la cara i manifestacions de la mare així com per senyals físics que ho mostren.

· Tranquil·litat

Els parts a casa són segurs perquè la mare té nivells més baixos d’adrenalina. Hi ha menys pertorbacions ambientals. La intimitat és màxima. L’ambient ideal és:

  • Calor, penombra, silenci.
  • Qui atén es limita a observar, acompanyar i vigilar que no apareguin signes de perill per a la mare o per al nadó.
  • Ho fa tot la mare (les llevadores, que només intervindran en cas que sigui necessari).
  • Perquè tens assegurats els tres requisits necessaris per parir bé: verticalitat, llibertat de moviments i temps. No existeix la pressió assistencial. Els temps es relativitzen. No hi ha pressa si tot està bé.

part-familia

És estrany que un part de baix risc es compliqui quan no és intervingut ni instrumentalitzat. Els estudis i estadístiques diuen que per al nadó té el mateix risc un part hospitalari que un part a casa, i per a la mare és més arriscat parir a l’hospital per culpa de les intervencions que es practiquen de manera rutinària.

El part a casa està al mateix nivell de seguretat que l’hospitalari i és a més un dels Objectius del Mil·lenni per l’Organització Mundial de la Salut (OMS): “que les llevadores comptin amb formació acadèmica universitària, el que faria encara més segur donar a llum a casa”.

De tota manera, qualsevol acció durant el part, sigui on sigui, comporta els seus riscos (risc d’una anestèsia, risc d’una cesària, risc de medicalització, risc de parir a casa …) i és la dona la que ha de decidir quin d’aquests riscos assumeix. Cap part no està exempt de poder-se complicar, sabent-ho, cal prendre decisions amb fermesa i amb total seguretat.

· Postpart

homebirth-midwife

Postpart immediat: La llevadora roman de dues a quatre hores a la casa. Realitza la primera exploració del nadó sobre la mare i el pesa. Valora els possibles danys succeïts al perineu i si n’hi ha decideix amb la mare si es sutura o no. No es marxa fins que el nadó no ha iniciat de forma satisfactòria la lactància materna, la mare ha orinat sense problemes i la matriu està ben contreta.


(Fonts: Nèixer a casa, 20 minutos i Bebés y más)