FAQ’s

Aquí trobaràs respostes a les preguntes més freqüents:

 

SOBRE GOTEO

– Què és Goteo?

És una plataforma de finançament col·lectiu o microfinançament (en anglès crowdfunding) és una forma de cooperació entre moltes persones per reunir una suma de diners amb la qual donar suport al desenvolupament d’una iniciativa concreta.
Goteo vol impulsar projectes de caràcter lliure i/o obert de manera col·laborativa, reactivant el paper corresponsable de la societat civil.
És una oportunitat perquè persones i organitzacions petites, amb projectes no-generalistes i accés difícil a recursos, aconsegueixin suport per donar impuls a iniciatives que després siguin sostenibles i perdurables en el temps.

– Com funciona Goteo?

Qui vulgui participar en el finançament del projecte aporta una quantitat determinada de diners a través de la pàgina de Goteo (en el cas de “Parir a casa:sí que es pot!” només es pot fer per transferència bancària, no disposem de PayaPal).

A> Es poden aconseguir recompenses:
Són els agraïments o contraprestacions personals que s’ofereixen a les persones cofinançadores per les seves aportacions monetàries. Cada “recompensa” té un import determinat. En el cas de “Parir a casa:sí que es pot!” n’hi ha de tot tipus: productes, serveis, vals de compra, arxius digitals… procurant que tot estigui relacionat, d’una manera o altra, a l’entorn de la criança, l’educació, el benestar, i la lluita. (Veieu el post “Recompenses“)
B> Es poden fer aportacions sense rebre res a canvi:
En aquest cas, es pot escollir la quantitat aportada (no ve desterminada pel valor de la recompensa, perquè no n’hi ha). Només cal que:
 1)- Cliqueu “COFINANÇA EL PROJECTE”
captura-de-pantalla-2016-09-10-a-les-10-57-46

2)- Seleccioneu una recompensa, LA PRIMERA de les opcions (“Renuncio a una recompensa individual, només vull donar suport al projecte“), i escriviu l’import que desitgeu.

captura-de-pantalla-2016-09-10-a-les-10-56-50
C> S’aconsegueix un retorn col·lectiu:
El retorn col·lectiu, com a complement de les recompenses individuals, és la gran aposta de Goteo, que persegueix la rendibilitat social de les aportacions efectuades a través de la plataforma.
Es tracta del desenvolupament de béns comuns, en forma de documentació digital online, a través de la generació de retorns orientats al procomú, que permetin la reutilització, recombinació, obtenció de nous usos i valors a partir del que s’ha fet.
En el cas de “Parir a casa:sí que es pot!” es tracta d’una PETITA GUIA SOBRE EL PART A CASA.

– Si finalment no s’aconsegueixen tots els diners: què passa?

Es fa una captació de fons a “TOT O RES”, de manera que si no s’arriba al pressupost mínim en 40 dies, no es fan efectives les aportacions monetàries compromeses (diguem que es retornen TOTS els diners).

– Si finalment s’aconsegueixen molts més diners que l’òptim: què passa?

Si s’obtingués un nivell de finançament molt superior al pressupostat inicialment, aquests diners es destinarien: una part a la criança del nadó, i l’altra part a fer campanya activa per promoure el part a casa dins del sistema sanitari públic (com pot ser material imprès de difusió gratuïta, o xerrades).

SOBRE EL PART A CASA

– Cal una ambulància a la porta.

Hi ha una creença popular que no se sap d’on ve. Hi ha molta gent que creu que a Holanda es procedeix així, però no és pas cert. ¿Per què haurien a oferir el part a casa a Holanda si després han de desplegar un exèrcit d’ambulàncies parades en les portes de les cases per tot el país? No seria gens rendible. Precisament el govern promociona el part a casa perquè surt més barat i millora els resultats, redueix la morbimortalitat i augmenta la satisfacció de la població. Les llevadores van a atendre el part en cotxe propi, bicicleta o si volen, a peu. El que sí que és cert és que a Holanda si truques a una ambulància va a uns 15 minuts. També a Anglaterra. I a Espanya… no.

En cap país del món les dones pareixen amb una ambulància a la porta. És una fantasia.

– És molt perillós, es moren molts nadons

Actualment a Espanya es moren molts més nadons als hospitals que a casa (en proporció), encara que pot ser en part pel fet que hi ha molts més parts a l’hospital que a casa, i de més alt risc. No hi ha estadístiques fiables a Espanya. No obstant això, com podeu veure a la bibliografia, diversos estudis en altres països han demostrat que la mortalitat en el part a casa és la mateixa o lleugerament més baixa quan es tracta d’un embaràs de baix risc.

– Abans morien moltes mares i nadons i per això es va passar a parir a l’hospital

La mortalitat maternoinfantil ja havia baixat abans que el part passés a ser hospitalari en els 60, gràcies als medicaments, les vitamines i les millores en la dieta i la higiene, la roba i l’habitatge. Però l’atenció al part a casa era molt diferent, les llevadores no tenien els recursos d’ara, ni material com oxigen ni ambú, ni coneixien bé a les mares, ni podien escoltar el batec sovint com ara, ni tenien resultats d’analítiques ni ecografies que indiquessin problemes, així que els trobaven sobre la marxa. També si algú moria es considerava més normal i no es culpava la llevadora, que feia el que podia. Avui dia no es posa ningú en situació de risc, ni la llevadora ni la família.

– A casa no hi ha quiròfan estèril, hi ha risc d’infecció

Això fa molt de temps que està desmentit. El risc d’infecció apareix en entrar per la porta d’un hospital, i passa cada dia, fins i tot infeccions greus i mortals en mares i nadons, ja que es produeixen ferides quirúrgiques, incisions, sutures, intervencions, manipulacions invasives per part de diverses persones diferents, menjar preparat en cadena industria… etc. A casa teva aquest risc és mínim i certament no es coneix el cas.

– Amb estreptococ positiu no es pot parir a casa

Sí que es pot, la suposada presència del bacteri no afecta la capacitat per parir. La dona es pot prendre antibiòtic a casa si necessités sentir-se més segura, o realitzar irrigacions vaginals amb clorhexidina. De tota manera hi ha estudis que demostren que la profilaxi antibiòtica per estreptococ no redueix la mortalitat per la infecció. L’estreptococ per si sol és un bacteri més de la flora vaginal, bastant inofensiva si la dona està sana.

– “Parir sola com els animals, amb tota la tecnologia que hi ha avui dia!”

La tecnologia no ajuda en el part, ja que és un procés espontani, íntim, sexual, mamífer, que requereix simplement deixar fer a la mare. No obstant això la medicina i la tecnologia són molt eficaços en aquells pocs casos en què realment es necessita. Una cesària pot salvar la vida a una mare que està tenint una hemorràgia o un atac d’eclampsia o un nadó amb patiment fetal. Fora d’aquests casos, bastant infreqüents, les intervencions no fan més que entorpir i provocar situacions de risc que no hi eren.

Les llevadores que assistim parts a casa estem entrenades per actuar en cas necessari i no només això, portem material mèdic i d’emergència amb el que podem sortir amb èxit dels problemes més freqüents. Així que no és com els animals ni pareixes sola. Si amb la tecnologia també et refereixes a l’epidural, segueix llegint.

– Si els metges segueixen determinats procediments als hospitals deu ser per alguna raó, en saben molt

Malauradament molts procediments mèdics rutinaris no estan basats en cap estudi científic, s’han convertit en pautes per facilitar la seva feina i es fan per tradició i/o per comoditat, com el pinçament d’hora del cordó o posar estirada a la dona. El/la ginecòleg/a o l’obstetra es formen sobre la base de la patologia, com succeeix en tots els camps de la medicina tradicional. Moltes vegades no reben formació adequada sobre el procés fisiològic del naixement, ja que el seu paper és intervenir quan hi ha problemes. Però quan no hi ha problemes no cal actuar com si n’hi hagués, perquè és llavors sorgeixen els problemes.

– És un dolor inaguantable sense l’epidural!

L’epidural “es fa necessària” (mai no ho és realment) si es posen oxitocina sintètica, es toca la vagina una i altra vegada (tactes vaginals), es renya/pressiona (si es tensiona a la dona) i s’obliga a estar estirada panxa enlaire (la posició en què més fan mal les contraccions). Res d’això no passa en el part a casa. Les dones senten que poden amb el dolor perquè no les fa patir. També hi ha altres formes de superar el dolor en el part que no són l’epidural, com el massatge, el moviment, l’aigua, aromateràpia, acupuntura, reflexologia, hipnoteràpia, ioga, etc. El suport emocional i conèixer l’entorn i les persones que estan amb tu redueix molt el dolor. Les dones que pareixen a casa no necessiten l’epidural, però si es vol en aquell moment, sempre es pot anar l’hospital.

– Però… i si passa alguna cosa?

Les llevadores disposen de recursos i material per actuar a la casa, però de vegades pot ser necessari traslladar a l’hospital. Normalment s’utilitza el propi cotxe o el de la llevadora per traslladar, també pot ser en ambulància però de vegades es triga més. La majoria de situacions en què cal fer un trasllat donen un marge de mitja hora (no sol haver-hi sorpreses perquè ja coneixes l’estat de salut de la dona i perquè la llevadora les detecta més ràpidament que si estigués a l’hospital a càrrec de dos o tres dones alhora). Si és un trasllat urgent, abans de sortir de casa s’avisa a l’hospital més proper (que ja s’ha planificat durant l’embaràs), i quan s’arriba ja hi ha el quiròfan preparat i no es perd gens de temps. Es triga tant com si la dona està en una habitació del mateix hospital.

– I si ve amb una volta de cordó?

Gairebé el 50% de nadons vénen amb una o dues voltes de cordó al voltant del coll i això no vol dir absolutament res. El nadó no pateix per això. Només en casos molt excepcionals en què el cordó és molt curt, podria impedir que el nadó tingués suficient aportació d’oxigen en descendir, la qual cosa es notaria en escoltar el batec. El cordó es pot estrènyer una mica més quan surt el cap del nadó, però la resta del cos surt en qüestió de segons i no dóna temps a què li falti oxigen. Així que descartat, la volta de cordó no és una causa de sofriment fetal per si sola.

D’on ve el mite llavors? En els hospitals en què es col·loca a la mare panxa enlaire i  se la fa estar immobil, apareix un quadre hipotens a la mare (s’agreuja molt amb l’ús de l’epidural i amb l’ansietat) que redueix l’aportació d’oxigen al nadó i pot ocasionar bradicàrdies (batec massa lent). Després, quan surt el nadó, si a més portava volta de cordó, se li atribueix a això. I si no hi havia volta, no es dóna explicació concreta a aquesta reducció d’oxígen. No se sol trobar bradicàrdia durant el part a casa, ja porti una, dues o tres voltes de cordó el nadó.

– Hi ha moltes dones amb la pelvis estreta que necessiten una cesària

Només hi ha una manera de saber-ho: intentar-ho. Ningú pot saber si la teva pelvis està bé o malament per més proves que et facin, llevat que hagis patit raquitisme sever en la infància. Als anys 60 – 70 es va posar de moda mesurar pelvis i adjudicar cesàries. A la postguerra moltes nenes van créixer amb raquitisme, potser per això es va començar a testar. Moltes d’aquestes dones van aconseguir parir els següents fills per via vaginal i va quedar demostrat que moltes les cesàries que es diagnosticaven imprescindibles no ho eren. Les dones sanes tenen una pelvis sana.

– I en quin cas cal traslladar?

En cas que passin hores i hores i el part no progressi, que aparegui meconi, bradicàrdies (batec més lent del nadó durant més d’un minut), hemorràgia, o que la dona digui que vol anar a l’hospital (i no estigui sortint ja el caparró!).


Extret de l’apartat de “Mites” de http://www.neixeracasa.com

Anuncis